Tots Sants ja és aquí

Falta una setmana per Tots Sants i seran molts els que esperaran a darrera hora per comprar les flors i portar-les als cementiris on estan enterrats els seus éssers estimats, una tradició molt arrelada al nostre país i que es concentra en aquesta època. El crisantem (en la imatge) serà l'estrella d'aquesta festa.

Ja fa dies que pots reservar la teva comanda de flors per aquesta festivitat en qualsevol dels centres del Grup la Rasa. D'aquesta manera estalviaràs temps i guanyaràs comoditat. 

Flors, centres, rams… el que trieu ho trobareu als nostres establiments. I si ens demanes consell te'l donarem de molt bon gust.

El teix, dels boscos de Poblet i Montsant al vostre jardí

El teix és un arbre que a les comarques tarragonines que els trobem als boscos de Poblet, Montsant, Cardó, Rasquera o dels Ports. Però també és una bona opció plantar-ne al vostre jardí. El teix viu en qualsevol tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya. Resisteix bé el fred i requereix un cert grau mínim d'humitat en l'ambient i en el sòl. És freqüent company d'aurons, grèvols i d'altres espècies d'anàlogues exigències.

Es pot plantar aïllat, formant bovades, avingudes. És un arbre que abundava molt antigament i per les seves utilitzacions ha anat minvant; avui en dia, es troba en via d'extinció; ara està protegit i n'és evident la recuperació. El teix és molt utilitzat en horticultura ornamental i n'existeixen moltes varietats. La seva fusta s'empra per a la fabricació de diferents tipus de mobles i, excepte els arilli, contenen una substància anomenada taxina que s'empra en tractaments de quimioteràpia i és tòxica.

El teix (Taxus baccata) és una planta amb flor de la família de les taxàcies. És un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional i del nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic. És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 metres, excepcionalment 28. Té un tronc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent però pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primes i de to verd fosc, mesuren 1-4 centímetres de llarg per 2-3 mil·límetres d'ample i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.

El boix, una espècie autòctona i resistent

S’acosten els mesos més freds de l’any i hem de pensar quines plantes aguantaran millor en el nostre jardí en aquestes èpoques de baixes temperatures. El boix és una planta ideal per aquests mesos de tardor i hivern. Als Països Catalans s'hi fan només el boix comú (Buxus sempervirens) i el boix baleàric (Buxus balearica) que són les úniques espècies del gènere que aguanten les glaçades. Es troben a la muntanya submediterrània, prefereix els terrenys calcaris, entre 100 i 1.600 d'altitud.  Són plantes que es fan servir en jardineria i per a bonsai.

Encara que es tracti d'un arbre, normalment es troba com un arbust de menys de 5 metres d'alçària que arriba excepcionalment els 12 metres d'altura ja que és de lent creixement i fa anys se n'explotava molt la seva fusta. Fulles petites, ovades, enteres i coriàcies, verdes tot l'any (a l’hivern sovint vermelloses). La fulles són lanceolades, ovades o el·líptiques, oposades, de color verd fosc pel feix i més clar en el revers, de fins a 30 mil·límetres, amb la vora una mica corbada cap avall.

Les fulles apareixen a començament de primavera, en petites inflorescències de diverses flors masculines i una femenina en les axiles foliars. Medeixen uns 2 mil·límetres, de color groc, poc vistoses, mancades de corol·la, sense fragància però riques en nèctar, que atreu a himenòpters i dípters. El fruit és una càpsula marró o grisa, del voltant d'1 centímetre de llarg, que conté nombroses llavors.

Anem de cara a l’hivern... penseu en els cyclamens

S’acaba l’estiu i hem de començar a pensar en les plantes d’hivern, com és el cas del cyclamen, una planta d'exterior que també resisteix a l’interior. Originària d’Àsia menor, produeix flors roses, vermelles, liles i blanques i pot fer fins a 25 centímetres d’alçada. La varietat del cyclamen mini arriba als deu centímetres d’alçada. És convenient que la llum solar no arribi de forma directa als cyclamens, i tampoc l’excés d’humitat.

Comença l’època ideal per sembrar i replantar la gespa

Si voleu sembrar o replantar gespa al vostre jardí a partir del setembre és una bona època per fer-ho. La calor baixa i les llavors germinen millor. Aprofiteu també aquestes properes setmanes per adobar la gespa, i aconseguirem una millor repoblació durant els mesos d’hivern i ens permetrà que tinguem menys males herbes durant l’estiu. Una gespa adobada és una gespa més forta i resistent a pluges i gelades.

Les crasses: com els cactus però sense punxes

En el curs sobre cactus i crasses parlarem dels cactus i de les crasses. Que són les plantes crasses? Conegudes també com a suculentes, tenen teixits carnosos i molt rics en aigua que els hi serveixen de reserva per superar els períodes de sequera.  La diferència amb els cactus és que no són espinosos com aquests.

Les crasses són plantes adaptades a l'aridesa del clima o del sòl que retenen aigua en els seus teixits. Emmagatzemen aigua en les seves fulles, tiges, i també en les arrels. L'emmagatzematge d'aigua sovint dóna a les crasses un aspecte més inflat o carnós que a altres plantes, aquesta característica és el que es coneix com suculència. A més de la suculència, aquestes plantes tenen altres estratègies per estalviar aigua.

Les plantes crasses necessiten poques atencions: a l'exterior, situa-les a mitja ombra, i a l'interior, en un lloc fresc i molt lluminós, procurant que els rajos solars no les toquin directament.  A l'exterior, són els caragols, els llimacs, les baixes temperatures i la calamarsa; a l'interior, l'excés de reg i de temperatura i la manca de llum.

Però si voleu saber més de les plantes crasses i els cactus apunteu-vos alcurs cactus i crasses al Garden Gaià, a les 11:30 hores. Us podeu apuntar al curs enviant un correu electrònic amb el nom i email de cada participant a: vullaprendre@gruplarasa.cat. És gratuït i les places són limitades. A més, tots els participants tindreu un obsequi!

Les calateas: de l’Amazones al teu menjador

Les Calateas s’originen en les profundes selves de l'Amazones, a Amèrica del Sud. Allí creixen en la rica capa d’ombra, sota la vegetació. Per tant, estan acostumats a un ambient humit i la llum del dia limitat, la qual cosa es tradueix que, pot ser feliç en la teva llar en condicions sense massa llum solar. No només són feliços a la sala d’estar o el menjador, sinó també en la cambra de bany, passadís o habitació per exemple.

La Calatea és una planta fàcil, però té un parell d’exigències en la seva cura. La planta ha d’estar a l'interior (15º/23º) i la llum solar ha d’estar filtrada (orientació a l’oest o darrere d’una cortina). També els agrada una mica d’aigua un parell de vegades a la setmana i que les polvoritzin regularment. D’aquesta forma podràs gaudir de les belles fulles durant molt temps.

Fulles que es mouen

De fulles n’hi ha ondades, acanalades, arrodonides, ovalades…decorades amb bells estampats. Aquestes fulles no només són impressionants, sinó que també criden l’atenció pel seu moviment. Tan aviat surt el sol s’obren i s’estenen per captar la llum i a la nit es tanquen de nou, amb un suau murmuri. En algunes varietats sembla que hi ha “ulls” en les fulles (igual que les plomes d’un paó); per això que a la Calathea també la hi coneix com la planta del paó. Hi ha Calateas amb flors, com la Crocata, amb flors grogues i taronges.

La Calathea és reconeguda també com una planta d’interior molt purificadora de l’aire. Això contribueix a tenir una llar més saludable. No els agraden els corrents d’aire o fum, mira d’evitar-ho. La Calathea no té set a l’hivern, per la qual cosa no cal donar-li tanta aigua. Només polvoritzar-la.